Sempre he estat bastant reticent a veure documentals d’animals, on sovint
la visió antropocèntrica del fil argumental tergiversa la realitat, arribant al
punt d’interpretar la Teoria de l’evolució de les espècies com una
transformació amb una finalitat per si mateixa o a canvis fruit de la voluntat
pròpia dels individus d’una espècie,
amb frases al més pur estil Pokemon com
“aquesta granota ha desenvolupat uns colors tan vius per tal d’espantar els
depredadors”
Les necessitats de millorar l’audiència d’aquests espais han generat
l’aparició de programes com “El último superviviente” on el presentador,
conegut amb el nom de Bear Grylls, s’endinsava a la selva per recordar-nos que
l’ésser humà encara és capaç de matar, explotar i utilitzar per el propi gaudi
sense cap mena d’escrúpol la resta d’animals i medi, vagi per on vagi, a
qualsevol racó de món, o l’actual versió espanyola anomenada “Frank de la
Jungla”.
Aquest últim programa, farà una visita a la Fundació Mona, segons informa
la pàgina web de l’organització per tal de “apropar la fauna de la península i
sensibilitzar sobre la tinença de mascotes exòtiques”. Reconec que per aquest
tipus d’organitzacions l’accés als mitjans de comunicació sol ser limitat es
viu cada oportunitat d’aquest tipus com una forma de promoció, i especialment
en cas d’un programa en una cadena d’àmbit estatal en prime
time, però no tot s’hi val, la imatge dels animals que donen aquest tipus
de programes està molt lluny de la que promou el moviment dels drets dels
animals (i fins i tot m’atreviria a dir, del moviment ecologista). Crec
sincerament que l’activitat de la Fundació Mona (www.fundacionmona.org) es mereix un tractament amb més respecte, pels seus beneficiaris i pels
que li donen suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada